funció i fatiga
sistema en equilibri sobre cossos esgotats

La fatiga contemporània del cos femení flota en la intersecció entre treball precaritzat i tecnologies de govern del temps. Es distribueix entre espais domèstics, recorreguts urbans i interfícies digitals que modulen la seva disponibilitat. La productivitat organitza la postura, la velocitat i la respiració.

La ciutat és l’espai de negociació del cansament.
El sistema que sosté aquestes formes de violència estructural es manté estable sobre cossos progressivament desgastats.

La Luisa que neteja diverses cases d’una mateixa família, habita una arquitectura afectiva que sosté la reproducció social. El cos s’ajusta a les microvariacions dels interiors, a normes implícites de cura i higiene. La repetició del gest sedimenta en espatlles, esquena i mans, inscrivint el treball en la matèria mateixa de la carn i dels ossos.

El transport públic actua com a pròtesi transitòria de descans. Travessar la ciutat li permet una interrupció mínima del règim d’eficiència, una oscil·lació breu entre la disponibilitat i la retirada.